“Les regles per convertir-se en Estat membre del Fons Monetari Internacional (FMI) eren senzilles: els països candidats havien d'obrir els seus llibres de comptabilitat, els quals serien controlats fins a l'últim detall. A continuació, havien de recolzar el seu poder econòmic amb una determinada quantitat d'or i abonar la seva aportació financera a la caixa de l'organització. A canvi, els països membres rebien la garantia d'aconseguir crèdits en cas de caure en problemes financers...”.
Aquest manual d'instruccions és un dels primers paràgrafs del llibre Weltmacht IWF. Chronik eines Raubzuges (Poder global FMI. Crònica d'un espoli, Editorial Tectum), d'Ernst Wolff, periodista i escriptor d'origen alemany. Wolff ofereix un minuciós repàs dels orígens i la història d'una organització, la comprensió de la qual és indispensable per entendre el desenvolupament del capitalisme des de la fi de la Segona Guerra Mundial, mutat ara en el neoliberalisme postmodern imperant des de l'enfonsament de la Unió Soviètica.
L'FMI, creat el 1945 per assegurar als EUA, com a nova i solitària superpotència militar, el domini de l'economia internacional, és avui en dia una institució de caràcter global que representa a la perfecció el model neoliberal i planetari. L'FMI és la pedra de toc de les successives crisis de deute viscudes des de la dècada dels setanta. L'Argentina, Sud-àfrica, l'antiga Iugoslàvia, Corea del Sud, Irlanda, Xipre i Grècia són països molt diferents i diversos, però amb un denominador comú: han estat sotmesos als plans i estratègies de l'FMI, amb les dures conseqüències socials que ja coneixem. Parlem amb Ernst Wolff, que ha destriat sistemàtica i minuciosament les diferents fases de l'FMI i les seves estratègies per aconseguir el seu objectiu últim: defensar els interessos del que ell ha batejat com “aristocràcia financera”.
Per què va decidir escriure un llibre sobre l'FMI?
Fa més de quaranta anys que em dedico a investigar les relaciones entre economia i política. Fa poc més de sis anys em vaig adonar que, fins el dia d'avui, no se'n havia escrit cap que oferís un ampli repàs de la història de l'FMI. Per a mi era gairebé una obligació escriure aquest llibre.
Sosté que les crisis de deute passades i presents mostren moltes similituds: governs de tecnòcrates, programes d'austeritat, etc. Però quines són les principals diferències entre les crisis de deute d'ahir (Argentina, Iugoslàvia o la República Democràtica Alemanya) i les d'avui (Grècia, Xipre o Portugal)?
Les institucions financeres són avui molt més poderosos que en el passat. Controlen el nostre món. Si algun govern no els hi agrada, s'encarreguen de que els mercats financers el canviïn immediatament. A més, els caps dels bancs centrals són avui en dia més importants que els caps de govern, perquè els primers estableixen els tipus d'interès que condicionen els tipus de canvi i la massa monetària.
D'una banda cada dia es fa més evident que el model econòmic neoliberal és incompatible amb un sistema democràtic. Els casos de Mèxic o la Xina, entre altres països, en són clars exemples. El paper de la troika (FMI, Comissió Europea i Banc Central Europeu), també. D'altra banda, les economies socialistes planificades (Unió Soviètica o Cuba) es van mostrar ineficients i també antidemocràtiques. En la seva opinió, quina podria ser l'alternativa als dos models?
L'anarquia que manipula els mercats ha d'acabar i hauria de ser substituïda per plans econòmics globalment coordinats. Tanmateix, aquest plans econòmics han de mostrar diferències fonamentals respecte a les economies planificades del passat. Aquestes últimes estaven controlades per camarilles de funcionaris. Els plans econòmics del futur haurien de ser elaborats de manera absolutament transparent amb ajuda d'Internet. I per això, és necessari que Internet, amb les seves xarxes socials, deixi de tenir només un ús comercial per convertir-se en una eina al servei de tota la humanitat.
Els programes d'austeritat i de reformes als quals l'anomenada perifèria europea està sent sotmesa, i que vostè analitza al llibre, recorden inevitablement a la teràpia de xoc a la qual van ser sotmeses les economies de l'antic bloc soviètic. A tots dos casos, l'FMI va jugar un paper decisiu. Està copiant la troika el model aplicat al bloc de l'Est pels països del sud d'Europa?
Efectivament, la troika està fent al sud d'Europa el mateix que va fer amb la Unió Soviètica i al Bloc de l'Est: ajuda les elits financeres a guanyar cada vegada més diners al mateix temps que rebaixa el nivell de benestar de les masses treballadores. D'aquesta manera, augmenta les diferències entre rics i pobres, i desestabilitza eixes societats. El sud d'Europa viurà fortes agitacions socials durant els pròxims anys. Serà absolutament inevitable.
Continuar llegint a Setmanari Directa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario